Al nostre país pujar a Montserrat és molt més que un acte d’esport. Per a cadascú dels qui hi pugem simbolitza quelcom molt especial: un acte de germanor, un acte d’agraïment, un acte religiós, ... Però en qualsevol cas, el comú denominador és que es tracta d’un acte ple de generositat.

Pujar a Montserrat en grup és ser generós; és donar molt sense esperar res a canvi. Pujar–hi demana esforç físic. Pujar-hi demana temps. Pujar-hi demana fer costat als qui més costa arribar sense que ens ho hagin de demanar. En canvi els qui pujem només esperem besar la Moreneta dalt del cambril i posar un ciri per als qui més estimem.
Avui dia no és senzill ensenyar els valors als nostres fills. En cal destinar-hi esforç i no rendir-nos davant l’entorn. Un dels valors que més costa de trasmetre’l és el de la generositat. En un món cada vegada més individualista i en el qual es premia més el tenir que no pas el ser.

Tots sabem que és difícil transmetre valors als nostres fills només parlant-los. Ens calen exemples que els serveixin de referència. No serveix de res dir a un fill que no pegui un company i tot seguit donar-li un mastegot per tal que ho aprengui. Tampoc serveix de res demanar-li que sigui generós, si no pot veure quin és el significat d’aquesta paraula.

La pujada es planteja com un acte de germanor i generositat, entre mares, pares, professors, alumnes, familiars i tots aquells qui vulguin fer camí des de l’Escola del Carme de Sabadell fins a Montserrat. Que ningú no esperi cap premi per arribar primer, com tampoc cap sermó per al darrer que arribi. Guanyarem si arribem tots junts i cap dels qui ha pres la sortida hagi hagut de retirar-se, guanyarem si en arribar tots som més amics amb els qui han caminat al nostre costat. Guanyarem si també nosaltres hem après una mica més la lliçó, que mai no s’acaba d’aprendre del
tot.

En aquesta secció trobareu records i testimonis gràfics de totes i cadascuna de les pujades que s'han organitzat fins a dia d'avui!